TEXT: 

Avui fa 14 anys que vam acabar la nostra època d’estudiants a l’IES Matadepera. Sempre recordem la frase que van dir-nos durant l’últim any: “aprofiteu ara perquè amb els anys ho trobareu molt a faltar”. Inconscients i rebels, vam riure sense creure-ho. I ara tornem a riure, al pensar quanta raó tenien. L’IES Matadepera és, dins dels nostres caps, aquell lloc màgic on vam passar-hi tota la nostra llarga adolescència. Allà vam viure, allà vam créixer i allà vam ser. No el recordem com un lloc de classes i exàmens, sinó la casa d’acollida de tota una època on van crear-se les bases de qui som ara i on vam conèixer els amics i amigues que avui tenim al costat i que ja seran per sempre.
M’atreviria a dir que vam ser una generació molt ben balancejada entre bons estudiants i persones divertides amb ganes de passar-s‘ho bé, molt arrelades als professors i a l’entitat, i amb una estima que dura fins avui. Perquè portem l’IES a dins. Les mítiques guixetes grogues amb notes amunt i avall, el bosquet del pati i les guerres de pinyes, el menjador
amb el seu finestral i el nostre lloc predilecte des d’on podíem observar la resta del món que només volia pati, els “conos” de la Paqui i la Yolanda, les macro porres del Barça- Madrid, el pati, els partits de futbol i algun que altre “petaculs”, els viatges a Itàlia i a Londres, el porxo de les escales i tots els seus secrets, l’inconfusible gimnàs que ens servia per a tot, la bogeria de les motos, les cargoles de Batxillerat que ens van fer adults de cop i volta, i el memorable vídeo imitant tots els nostres professors que avui en dia roman com una valuosíssima peça de cinema català.... temps de IES que no tornaran però que queden dins les parets d’un institut que esperem que duri per sempre.
- Joan Paüls Vergés.