TEXT: 

Durant aquests anys viscuts a l’institut hem passat per diverses etapes de la nostra vida, han estat molts els moments que ens han permès progressar com a persones al centre. Recordem aquests amb especial apreci i afecció, ja que formen part del creixement personal que hem anat experimentant en un procés constant de desenvolupament com a individus autònoms. Actualment, tenim una actitud envers la vida totalment diferent a la que teníem quan vam fer les nostres primeres petjades a l’institut per donar inici a la secundària.

Per aquests motius ens agradaria commemorar el 25è aniversari de l’Institut Matadepera, centre que ens ha acompanyat aquest temps i ens ha ajudat a ser qui som ara, explicant-vos una de les anècdotes viscudes. De les infinitats d’experiències amb les quals ens hem nodrit i hem gaudit durant aquesta etapa, ens agradaria destacar-ne una que sens dubte mai oblidarem: l’esquiada. 

Tot i que aquest viatge a Andorra de tres dies va brindar-nos l’oportunitat de descobrir un entorn nou i practicar esport a l’aire lliure, això no és el que va convertir aquesta estada en quelcom tan important. Des del nostre punt de vista, allò que va fer tan especial el moment esmentat són les connexions que van formar-se entre l’alumnat, i també amb el professorat. Les corregudes pels passadissos a la nit, les brometes puntuals amb els professors… a part de fer-nos riure molt, ens van ajudar a reforçar els nostres llaços interpersonals, ens va permetre conèixer altres persones del curs amb qui potser no havíem tingut mai tant contacte, vam obrir-nos i, realment, van aconseguir generar un clima entranyable  de calidesa, d’aquells que fins i tot recorden al d’una família. Al dur aquest record a la ment no podem evitar dibuixar un somriure al nostre rostre. Tot això ens ha portat a aprofundir i a comprendre millor les nostres variades personalitats, a estar millor junts i a entrar en contacte amb diferents maneres d’entendre la vida. 

A l’imaginar els canvis que ens esperen a les nostres vides, ens envaeix una barreja d’il·lusió, emoció, melancolia, enyorança i nostàlgia. Deixar en la memòria moments com aquests, viscuts amb persones que han suposat un pilar essencial per al nostre desenvolupament, esdevé quelcom complex d’assimilar. Tot i que probablement els nostres camins es bifurquin i no es creuin mai més, sabem que mai deixarem que el record caigui en l’oblit. 

Moltíssimes gràcies a totes aquelles persones que han convertit el nostre pas per l’institut en alguna cosa que sempre guardarem amb apreci a algun indret de la nostra memòria. 

Liana Pinto, Berta Sànchez