TEXT: 

Vam trasbalsar a més d'un professor com a generació, i és que, sense cap mena de dubte, vam ser un d'aquells cursos ben moguts.

Al capdavant de les entremaliades més dolentes estaven sempre els mateixos: els que acabaven castigats, però érem tota una generació maquinant les idees més perverses.

 

No sabria dir quant vam aprendre a les classes d'anglès, castellà o mates, però si una cosa important ens va portar compartir aquells anys, va ser el valor de l'amistat. El valor d'estar junts quan la vida et fot la pitjor de les clatellades.

 

Entre les escorredisses dels passadissos s'hi va amagar durant anys una generació amb un potencial immens, amb ganes de canviar el Món, amb idees magnífiques i un esperit emprenedor que, després de tot aquest temps, ja ha començat a donar els seus fruits.

 

Avui, els miro quan de tant en tant ens trobem, I si hi ha una cosa que recordo amb admiració dels qui vam ser, és la immensa curiositat amb la qual vivíem la vida. Els del 95' vam ser - i som - eterns exploradors.

Potser per això tenir el cul a la cadira se'ns feia sempre massa llarg...

Potser per això els nostres límits sobrepassaven les aules...

Potser per això tants professors van passar desapercebuts durant aquells anys, però alguns altres ens van agitar les ments fent del viatge a Itàlia, la millor de les assignatures de la vida...

 

"Ja us ho trobareu, ja! En la meva vida mai he vist una promoció com la vostra! IM PRE SEN TA BLES", ens deia un professor després d'haver fet "una de les nostres" (unes paraules que, per cert, algú va gravar amb el mòbil i encara avui dia ens posem l'àudio i riem).

Ens ho hem trobat. Com a generació encara som uns impresentables i uns energúmens, però deu ser això, que avui encara no hem perdut aquella immensa curiositat per la vida.

​

​

​

Ari Pérez en nom dels del 95'