TEXT: 

Buff, 25 anys ehhhh… l’IES és més vell que nosaltres, hahaha. Però com va començar aquesta història? Amb tres barracons, 100 alumnes amb ganes d’aprendre i 10 professors molt motivats. I ara ens preguntem que hauria passat sense l’institut.  Probablement, tots seríem molt diferents: molts hauríem anat a estudiar fora del poble; no hauríem conegut a la gent que ara són els nostres amics… en resum no seríem les mateixes persones.
I ara som aquí, a punt d’acabar 2n de batxillerat, després de 6 anys en aquesta escola. Per intentar compartir una part de la nostra experiència. Per on començar? Ens ha costat decidir-ho, però que tal pel professorat? Tot i que hi ha hagut assignatures on hem tingut diversos professors substituts en un any, i hem acabat perduts, l'assistència i preocupació respecte a nosaltres per part d’ells ha sigut considerablement bona. Si teníem un problema ens escoltaven.
Les seves tutories han sigut enriquidores, igual que la relació amb ells (la majoria de les vegades). Un dels punts forts de l’institut, per tant, és el professorat. El que no és tan fort és
l’edifici, que cau a trossos (literalment) i en el qual les dutxes són innecessàries, perquè ens podem dutxar amb les goteres que es formen al sostre quan plou. Però almenys hem après (a
ciències) que això és causat per la inclinació del terreny i la infiltració de l'aigua (però tranquils que ja s’ha controlat).
Canviant de tema, les activitats que hem fet en els 6 anys que hem estat al centre, han sigut moltes. Anem a rememorar els moments “randoms” (i amb carinyo) que hem viscut. Per
exemple, veieu normal que els nens de 2n de la ESO es quedin a dormir al cole? Deuen estimar- lo molt, la qual cosa em recorda a una tarda-nit en què vam fer una exposició astronòmica a l’institut. Va ser un moment màgic. Com la baixada de les andròmines, on uns companys es van estavellar i van deixar de fer-la. Però tranquils, que continuen vius. Un altre projecte memorable va ser Matadesphera, ens vam passar moltes hores, resultava una mica pesat, tanmateix s’ha de dir que gràcies a l’institut ens hem conscienciat  sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències. És a dir, que l’institut ha fet la seva funció per una vegada - és broma eh. També
podríem parlar de cursos de primers auxilis, i xerrades sobre sexualitat, sobre accidents (no us preocupeu que són de trànsit). O també les olimpíades, on presentàvem la candidatura d’un país en grups- va estar renyida la cosa. Com ja hem dit, moltes activitats i molt diverses. Una de les experiències més xules va ser el “five days to dance”, que ens va ajudar a desenvolupar les nostres habilitats artístiques; igual que els jocs florals, els concursos de fotografia o les actuacions de Nadal, que sempre estaven plenes de riures i emocions. Altres experiències increïbles, però no tan artístiques, sinó més aviat altruistes han estat les recaptes de
diners per les edicions de la marató, on amb el compromís i solidaritat de l’institut i dels seus alumnes hem recol·lectat més de 1000 euros en les diverses edicions d’aquest. Això mostra altres valors també potenciats en l'àmbit escolar. I no ens oblidem de les sortides i les colònies, malgrat que el COVID ens hagi fet perdre algunes, les quals refermaven els vincles entre nosaltres. 
Malgrat les dificultats i els anys difícils de batxillerat, que són anys intensos i estressants, però en els quals aprens molt, després de 6 anys a l’institut li hem agafat afecte. Després de tant temps i experiències (majoritàriament positives), només ens queda desitjar que les properes generacions tinguin el mateix acolliment i s’ho passin tan bé com ho hem fet nosaltres. (Segon de batxilletat A)